El Dimoni de Badalona

Diada de Sant Anastasi

La nit de la gran festa amb els focs artificials i la cremada del dimoni són el acte més popular de les Festes de Maig. Les primeres Festes de Maig l’any 1672 van declarar Sant Anastasi, co-patró de Badalona, i a finals del segle XVIII la data de l’11 de maig es va fixar com a festa de precepte a la ciutat.

Les Festes de Maig

Les Festes de Maig abans eren considerades com la festa major petita i la Festa Major es celebrava per la Mare de Déu D’Agost. Però amb els anys els canvis socials i culturals han invertit l’importància. A Badalona el mes d’agost molta gent está fora de la ciutat, degut a les vacances i les Festes de Maig són avui la gran festa.

El Dimoni

La figura del dimoni representa el poder del mal, el temptador, el mentider, la força destructiva antagònica al bé i la veritat. La costum del dimoni s’inicia l’any 1940 quan la Confraria de Sant Anastasi per celebrar la festivitat del seu patró, va cremar un ninot de fusta i de cartró que representava un dimoni.

La temàtica

La figura del Dimoni cada any diferent, a més de l’originalitat plàstica, té alhora una significació sociocultural amb referències al·legòriques a la religió, als acudits ingenus i populars, a elements singulars de la ciutat, o a denúncies públiques de tipus social i polític.

La Cremada del Dimoni

El primer dimoni al 1940 es va cremar a l’actual plaça Assemblea de Catalunya, al descampat de les excavacions, davant l’actual Museu. I a partir de 1955 la platja es converteix en l’emplaçament definitiu de la festa.

Tradició popular

Els més petits, a les escoles o entitats de la ciutat, tenen com a tradició anar a veure el dimoni, però dies abans treballen intensament per fer, amb dibuixos o maquetes, el seus propis dimonis que els porten per a ser cremats. Els més grans, d’any en any, també el van a veure per fer-li fotografies o fer-se selfies. I tots esperen l’arribada de la gran festa la nit de la cremada del dimoni.

La Pandèmia

La Covid 19 ha trasbalsat les nostres vides i això es reflecteix també en la temàtica dels dibuixos i maquetes dels dimonis dels més petits. I la pandèmia també ha trastocat el calendari de les nostres festes, fent que l’any passat fossin cancel·lades i enguany, que el dimoni es cremi sense públic. Les mesures de protecció impediran un any més que la ciutadania ompli, de gom a gom, la Rambla i la Platja de Badalona, per gaudir d’aquesta gran festa.

La Gran Festa

El Piromusical

La Cremada del Dimoni va precedida sempre d’un castell de focs artificials. La pirotècnia, element gairebé imprescindible en qualsevol gran festa, o esdeveniment important, la nit de Sant Anastasi es combina amb la música.

Element artístic

Els focs artificials, a més de ser una important obra d’artesania són alhora un element artístic. Els efectes lluminosos i sonors dels coets, barrejats amb la música són d’una gran espectacularitat que atrau i agrada a la ciutadania. Les formes, combinacions i colors són també font d’inspiració per a escriptors, poetes i artistes.

Aquest any degut a la pandèmia no podrem veure el piromusical, el reportage fotogràfic vol ser un recordatori i un homenatge a aquesta gran nit de festa badalonina.


Per què Àger

Per què Àger

El primer monogràfic que presento a la web que estreno, l’he volgut dedicar, tant des de la vessant fotogràfica com pictòrica a Àger. Per què ?

Sempre recordaré el moment que el vaig conèixer per primer cop. Em va colpir, li vaig veure les immenses possibilitats. Lloc tranquil on a vegades el temps sembla voler aturar-se, de clima sec tipus de vegetació i paisatge , que recorden alguns indrets de la famosa Provença francesa. Des del punt de vista artístic, Àger és una font inesgotable i per a mí ha estat motiu d’inspiració per a la fotografia i el meu debut en el món de la pintura a l’oli.

A Àger és on avui viu part de la meva família i on tenim la segona residència. A la tardor del 2012 hi vaig fer la meva primera exposició d’olis sobre tela, titulada “Passejada per Àger”. Ara uns anys després, he volgut ampliar aquella modesta passejada pictòrica per donar a conèixer la meva visió fotogràfica d’Àger, els seus millors racons, els edificis històrics i els entorns naturals.

A la tardor del 2012 hi vaig fer la meva primera exposició d’olis sobre tela, titulada “Passejada per Àger”. Ara, uns anys després, he volgut ampliar aquella petita passejada pictòrica donant a conèixer la meva visió d’Àger, els seus millors racons, els edificis històrics i els entorns naturals des de la vessant fotogràfica.