L’Eivissa dels setanta

El proper monogràfic de la meva web l’he volgut dedicar a veure i recordar com era l’Eivissa dels anys setanta, que vaig tenir l’ocasió de conèixer, recórrer i fotografiar. Al remenar les transparències de color fetes fa gairebé cinquanta anys, he vist com algunes imatges, degut als revelats de l’època i al deteriorament del color per l’envelliment, no tenen la qualitat cromàtica que desitjaria, però he volgut mostrar-les pel seu valor històric i documental.

Són Imatges que potser alguns van poder veure i espero que  els permetin reviure i recordar una Eivissa força diferent. El temps es diu que acostuma a idealitzar i magnificar els records del passat que es troben a la nostra memòria, però  això no sempre és veritat. L’Eivissa dels anys setanta, aquella illa blanca, on gent de tot el món hi volia anar, crec que va ser la millor i més autèntica època d’Eivissa.

Una illa on les seves platges, carreteres i molts paratges naturals encara no coneixien els efectes, a vegades devastadors, de la globalització, de la massificació turística i del boom immobiliari que tot ho ha uniformat i li ha fet perdre les seves singularitats. Era una Eivissa més autèntica, molt avançada al seu temps, de forts contrastos entre els costums tradicionals i el tipisme del món rural autòcton de l’illa vers els efectes innovadors del peculiar moviment hippy, de persones que cercaven gaudir de la pau, la llibertat i d’una nova manera de veure i entendre la vida.

Però Eivissa no era només un destí turístic habitual i vulgar de sol i platja, sinó que va ser pionera i innovadora en molts aspectes que han deixat una forta petjada i que avui encara perduren.  Allà és on van aparèixer les primeres discoteques, les grans festes, segons deien, les millors del món de la seva època. I allà és on va sorgir una moda artesanal pròpia, la moda Adlib, una mena de fusió dels trets de la vestimenta  tradicional eivissenca reinterpretada, millorada i actualitzada pels tocs artístics del moviment hippy. Moda que s’acabà estenent per tot el món i que avui encara atrau i perdura.

Aquella Eivissa era de ben segur més salvatge, més pobra econòmicament, menys polida, però tenia una màgia especial que la feien única i irrepetible. Era sens dubte una Eivissa força diferent a la que avui podem veure.