El Monestir de Sant Pere de Rodes
Sant Pere de Rodes símbol del romànic català és una obra cabdal i única, panteó dels comtes d’Empúries, centre espiritual i de pelegrinatge. El monestir des de fa més de mil anys s’ubica arran de mar, a la muntanya de Verdera, a 520 metres d’alçada, en un dels llocs més privilegiats que la natura ens pot oferir. Construït a diferents nivells, en una extensió de terrasses de pedra seca, a prop de les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Rodes, i del castell de Sant Salvador de Verdera. A continuació us proposo iniciar un recorregut fotogràfic pel conjunt monumental de Sant Pere de Rodes. Paisatge dur, aspre, impressionant, fascinant, sotmès a les forces de la natura on la tramuntana bufa amb especial força.
Abandonament i espoli
El monestir va restar abandonat al llarg del segle XIX i part del XX, patint un procés progressiu d’enrunament i de lamentable espoli. El 1930 va ser declarat monument nacional i el 1935 s’inicia la seva neteja, feines interrompudes per la Guerra Civil i pel règim polític franquista. Josep Pla a la Guia de Catalunya (1971) en parlar del Monestir es lamentava dient que “tot está molt malmenat“.
Reconstrucció
L’any 1981 el Ministeri el traspassa a la Generalitat i en el període 1989-1999 s’inicien les excavacions. Avui el monestir de Sant Pere de Rodes és un dels símbols de l’arquitectura romànica catalana i un dels monuments més importants.
La Plaça
Les excavacions van descobrir un espai d’enterraments privilegiats a l’esplanada de la façana principal. Lloc utilitzat quan l’accés al monestir es feia per la porta de la Galilea. Les obres d’ampliació del s. XII i construcció del nou claustre, van modificar l’accés al monestir, amb l’apertura d’una nova entrada que comunica amb la porteria. El nou accés va permetre cobrir l’espai funerari i crear una plaça.
Atri o Galilea
A l’anomenada Porta Santa quan l’accés a l’església era per la Galilea, hi ha un gran arc coronat per l’escultura d’un bust femení. La Galilea, avantsala del temple, construïda el segle XI estava destinada a panteó nobiliari i lloc d’enterrament dels personatges destacats. La Galilea tenia una portalada de marbre, obra del mestre de Cabestany, que va ser espoliada i les peces es troben escampades en diversos museus i col·lecions d’arreu del món. Avui hi podem veure les reproduccions del segle XII, del mestre de Cabestany, la vocació de Sant Pere i l’Anyell de Deu, peces originals que es troben al Museu Frederic Marés de Barcelona.
L’Església
L’església de Sant Pere de Rodes, obra cabdal, única i símbol del romànic català, és l’espai més impressionant del conjunt. Edifici espectacular, construït entre els segles X i XI, amb planta de creu llatina, tres naus amb cinc trams, és una peça única per la seva antiguitat i originalitat.
Nau central
L’estructura i dimensions de la nau recorden les construccions de l’època romana. La volta de canó impressiona per la seva grandiositat, 16 metres d’alçada, i per la singularitat de la seva arquitectura on destaca el poderós sistema de pilars i columnes dobles que la sostenen, recolzades al terra en un basament de 3 metres d’alçada, La decoració dels capitells és d’estil corinti.
Naus laterals, la funció arquitectònica d’aquestes dues naus és la de fer de contrafort i suport de la nau central. Les naus amb volta de quart de canó, són molt estretes, i desemboquen directament al deambulatori de l’absis principal.
El transsepte, nau única, amb volta de canó, serveix per comunicar els tres absis de l’església, amb el claustre inferior del monestir.
Els Absis
Els tres absis, de l’església, de planta semicircular estan dedicats, el de la nau central a Sant Pere i els laterals als apòstols Pau i Andreu. L’absis central presenta dos deambulatoris superposats, inferior i superior, amb cripta subterrània. L’altar de marbre i les decoracions que hi havien van ser espoliades. Al deambulatori superior es conserven alguns fragments de pintures murals dels segles XI-XIII.
Capella de Sant Miquel
En el creuer esquerra mitjançant una apertura es puja per una escala al deambulatori superior. Aquest espai, reservat als monjos de la comunitat, tenia dues capelles, una ja desapareguda i l’altra dedicada a Sant Miquel.
La Cripta
Ubicada sota el presbiteri era un espai auster, destinat al culte a les relíquies. La seva creació va permetre, a més de salvar el desnivell del terreny, fer la funció de suport dels absis de l’església. L’única resta de la primitiva església que es conserva, és una columna, amb forma de palmera, que sosté el sostre de l’espai i el pes de les estructures superiors.
Els Claustres
Situats en el centre del conjunt, seguint la costum dels monestirs medievals, com a lloc de comunicació dels diferents espais.
Claustre inferior
D’aspecte sobri, molt primitiu, sense escultures, va restar enterrat durant segles. Descobert a les excavacions del 1989, té quatre galeries porticades situades al voltant d’un pati. Les obres d’ampliació del monestir el van soterrar per poder construir-ne un de nou al damunt.
Claustre superior
El Claustre superior del s.XII era el distribuïdor de les estances monacals, espai tranquil per llegir, escriure i meditar. El claustre va ser espoliat i el que veiem avui está totalment reconstruït.
Sobreclaustre
A la part superior del claustre cada monjo tenia la seva pròpia casa que donava a la zona del sobreclaustre. A l’extrem sud d’aquest espai hi ha un mirador amb vistes espectaculars de la costa nord del Cap de Creus.
Les Torres
Sant Pere de Rodes, obra cabdal, única i símbol del romànic català té a la façana principal dues torres de 27 metres d’alçada, construïdes entre els segles X i XIII.
Torre de Defensa
Anomenada torre de l’homenatge, del segle X té poques obertures per la seva funció de defensa, amb espitlleres a la part superior. Els monjos i d’altres refugiats, es podien tancar per defensar-se en cas de saqueig del monestir, alhora que era un punt de guaita de l’entorn.
El Campanar
La Torre-Campanar o de Sant Miquel, construïda el segle XII durant l’ampliació del monestir, té planta quadrada, tres pisos i funcions de campanar. En el tercer pis s’observen una senefa amb dents de serra, finestres geminades, columnes cilindriques i la decoració d’estil llombard.
El Celler
Construcció dels segles XVII-XVIII, coincidint amb el moment de gran expansió de la vinya al cap de Creus. Les habitacions de la planta baixa servien de rebost i celler, construïdes amb voltes i arcades per delimitar els diferents espais. Arquitectònicament cal destacar l’aprofitament de la roca de les construccions.
El Rebost
Entremig de les dues torres hi ha la porteria, que dona accés al rebost amb comunicació amb els horts i la zona d’estables.
Sant Salvador de Verdera
Des del monestir de Sant Pere de Rodes un corriol ens porta a 670 metres d’alçada a la part més alta de la serra de Rodes, on hi trobem les restes del castell de Sant Salvador de Verdera. Els seus orígens són llunyans i desconeguts, esmentats per primer cop el segle X. La fortalesa és un punt de guaita excepcional des d’on es domina tota la plana de l’Empordà, el golf de Roses i la costa nord. El castell es va construir adaptant-se a les irregularitats del terreny rocallós.
Santa Creu de Rodes
El poble medieval de Santa Creu situat al voltant de l’església de Santa Helena, es troba a un quilómetre del monestir de Sant Pere de Rodes.
L’església
Santa Helena de Rodes, antiga església de Santa Creu, apareix esmentada el 914 com un dels béns de l’abadia de Sant Pere de Rodes. L’església es va consagrar el 1113 i el segle XVI es va dedicar a Santa Helena. Consta de tres naus, arc de ferradura i campanar d’espadanya de dos ulls. L’església actual és el resultat de diverses fases constructives des del segle X fins al XVII.
Poblat medieval
El poblat de Santa Creu de Rodes va assolir la màxima prosperitat entre els segles XII i XIV, amb 250 habitants. Prosperitat deguda a l’afluència de pelegrins que anaven al monestir, al conreu de la vinya, l’olivar i la producció artesana per al monestir. A mitjans del segle XV el poblat entra en decadència, degut a les males collites, les guerres i els saquejos essent abandonat el segle XVI. Les cases eren molts grans, de dos pisos, fet inusual en els poblats medievals.