Badalona cara al mar
Badalona on he nascut i visc, ciutat mil·lenària amb llarga història, una de les més antigues de Catalunya, gaudeix d’una situació, i d’una climatologia privilegiada, protegida per la Serra de Marina i amb cinc quilòmetres de platja, una de les millors del nostre entorn.
Malgrat això, Badalona no sempre ha viscut de cara al mar, al llarg de la seva història, hi han hagut moments que han dificultat o fins i tot impedit aquesta relació.
Segles XVIII-XIX
Al segle XVIII Badalona era una petita vila de poc més de 4.500 habitants que s’estenia ocupant el barri de Baix a Mar o el Sorral, habitat per pescadors i corders.
Badalona tenia una economia diversificada amb una pagesia que es dedicava al conreu de les vinyes que s’estenien per la Serralada de Marina, una incipient manufactura dedicada a la corderia i al tèxtil i un important sector pesquer sense que fos considerada com una vila marinera. Situació que es va mantenir gairebé invariable fins a mitjans del segle XIX.
Ferrocarril Barcelona-Mataró
La construcció de la línia del ferrocarril Barcelona-Mataró, l’any 1848, primer de la península, va generar canvis molts importants a Badalona.
El ferrocarril millorava les comunicacions amb Barcelona i feia que la ciutat creixés doblant, en només sis anys, la seva població. El traçat de la línia del tren, vorejant el mar, atreia a nombroses indústries a ubicar-se a la primera línia del litoral, per utilitzar el ferrocarril com a mitjà de transport de les seves mercaderies.
La pesca
Badalona al 1870 vivia de cara al mar hi havien unes 700 famílies que vivien de la pesca. La platja de Badalona tenia un aspecte força diferent al d’avui i s’omplia amb 170 barques de pesca varades a la sorra i tres drassanes que es dedicaven a la construcció de barques de pesca.
Els creixements demogràfics i industrials van permetre que a finals del segle XIX, Badalona passés de ser una vila a tenir la categoria de ciutat.
La platja de Badalona a tota hora bullia d’activitat, de gent, pescadors i curiosos atrets per veure com sortien i arribaven les barques, com feien les subhastes de peix. La platja era també centre de les tertúlies, reunions o menjars que feien els pescadors vora el mar.
A les principals festes de la ciutat, la platja era utilitzada, com a zona de lleure, d’esbarjo i de relació social.
Segle XX
La revolució industrial transforma el model econòmic de Badalona i la converteixi en una ciutat industrial de les més importants a nivell estatal, per la diversitat d’activitats que s’hi feien (químiques, adobs, pintures, tints, licors, alcohols, cristall, cuirs, xarols, maquinària, tèxtil …).
El creixement industrial va anar en detriment del sector agrari, amb la vinya greument afectada per la fil·loxera i del pesquer, amb el comerç de cabotatge en forta regressió. Sectors que de manera progressiva s’anirien convertint en activitats cada cop més marginals, fins arribar gairebé a desaparèixer.
La Dictadura
Els darrers anys de la dictadura de Franco van canviar radicalment la fesomia de Badalona. A les dècades dels anys seixanta i setanta la ciutat acollia unes 100.000 persones immigrades i duplicava la seva població en menys de quinze anys.
Urbanisme caòtic
Aquest creixement urbà sobtat, anàrquic i desmesurat, es feia sense cap model urbanístic i Badalona veia com creixien de forma descontrolada, salvatge i especulativa, els polígons d’habitatges públics i privats, generant nous i massificats barris, mancats dels serveis públics més essencials.
Ciutat dormitori
Badalona, una ciutat mitjana, en pocs anys es convertia en una gran ciutat dormitori de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Motius del creixement
El creixement desorbitat va ser degut: a la forta immigració espanyola, sobretot de les regions del sud d’Espanya, atreta per la construcció i la indústria cercant un millor futur; a l’acollida de gran nombre de famílies afectades l’any 1962 per les riuades del Vallés, ubicades en polígons d’habitatge de promoció pública, i a les persones provinents del desmantellament de les zones de barraquisme de Barcelona.
Badalona d'esquena al mar
Als anys seixanta i setanta del segle passat Badalona vivia d’esquenes al mar. El litoral estava degradat, amb la primera línia ocupada per grans indústries, algunes molt contaminants, amb la platja carregada de residus de tota mena, i amb l’aigua del mar, de colors diversos, fortament contaminada pels col·lectors i abocaments descontrolats.
Regeneració del litoral
Canvis polítics
El canvi de règim polític, la greu crisi econòmica i industrial dels anys setanta, i l’acció decidida dels Ajuntaments democràtics, van marcar el punt d’inflexió i l’inici de la lenta recuperació del front marítim que s’iniciava als anys vuitanta.
La grans indústries, (Cros, Campsa, Bòrax,…) van anar desapareixent obrint un nou període de relació de Badalona amb el mar.
Nou urbanisme
Els canvis urbanístics com: el sanejament de les aigües del mar amb el col·lector interceptor d’aigües residuals de la ciutat, la creació del passeig marítim i el polèmic projecte del port esportiu, amb formes i ubicacions diverses, van anar transformant el front marítim, per convertir la platja i el mar en el gran pulmó natural de Badalona.
Reformes pendents
La línia centenària del ferrocarril Barcelona-Mataró en el seu dia dinamitzadora de l’indústria i avui de la mobilitat, és una barrera física que separa i dificulta les relacions de les ciutats amb el mar.
La platja, patrimoni natural
Badalona torna a viure de cara al mar.
El front marítim molt recuperat ha permès que la ciutadania, poc a poc, hagi anat redescobrint i fent seu aquest patrimoni natural col·lectiu, malauradament desaprofitat durant molts anys. La platja torna a ser un dels grans valors i atractius de Badalona.
La posició geogràfica del front marítim de Badalona fa que tingui una situació privilegiada, on els matins sovint són molts agradables i amb paisatges espectaculars.
Les albades quan al trenc de l’alba bona part de la ciutat encara dorm, el cel comença a il·luminar-se, damunt del mar, per iniciar l’espectacle d’una simfonia de tons i colors. El mar sempre és el mateix, però mai és igual, sempre diferent i atractiu.
El crepuscle matinal s’acompanya sempre d’un ambient de de pau i silenci, només trencat pels xiscles de les gavines que voletegen amb frenesí damunt del mar.
La sortida del sol a Badalona, té lloc sempre damunt del mar, és un moment màgic, espectacular i digne de ser contemplat. Moments abans de que el sol aparegui per l’horitzó el cel s’encén, a vegades nu i d’altres amb núvols que canvien amb gran rapidesa de formes, tons i colors. És sempre un moment especial on comença un nou dia.
Les tardes
Quan cau la tarda la llum es va esmorteint, el vent amaina, la platja es buida de gent i el front marítim agafa de nou un ritme molt més tranquil, moment que aprofiten per arribar i ocupar els seus llocs els pescadors de canya. A Badalona les tardes, a qualsevol època de l’any, són un moment idoni per passejar i gaudir de la natura.
El crepuscle
Quan el sol s’amaga darrere la Serralada de Marina, comença un altra dels espectacles màgics de la natura on el cel agafa tot el protagonisme amb canvis sobtats de colors. Els crepuscles són sempre bonics però especialment atractius, quan hi han alguns núvols al cel.
