Fotografia

La Vall Ferrera és natura, silenci i art, una de les valls més verges del Pirineu on es respira pau, soledat i s’escolten els sorolls de la natura. La Vall deu el seu nom al ferro i a les fargues que existien. A la Vall Ferrera s’hi accedeix per la carretera que surt del poble de Llavorsí entre altes muntanyes, i seguint el curs del riu de Cardós. A la vall hi trobem petits pobles, rius, barrancs, altes muntanyes, esglésies, ermites i uns paisatges naturals d’una gran bellesa, atractius en qualsevol època de l’any, però que a la tardor adquireixen una gama de colors gairebé irreals.

Araós

Poble d’uns 40 habitants que es troba a l’entrada de la Vall, amb les cases situades al capdamunt d’un petit turó. Val la pena caminar pels seus rústics i solitaris carrers on es respira un ambient de muntanya.

Sant Esteve d’Araós església romànica de finals del segle XI o inicis del XII, situada al bell mig del poble. L’església, d’una nau, teulat de pissarra, absis semicircular amb campanar d’espadanya, molt rústica feta amb pedres de llosa.

Ainet de Besan

Seguint la carretera vers Alins i a la vora de la Noguera de Vallferrera trobem Ainet de Besan. Petit poble adossat a un penyal rocós de la muntanya de Besan que el protegeix del nord. Les cases del poble esglaonades tenen al capdamunt l’església de Sant Julià.

Alins

A la part central de la Vall hi trobem Alins, la capital,  poble d’uns 75 habitants que té diverses esglésies i capelles romàniques, envoltades d’un magnífic paratge natural travessat pel riu la Noguera de Vallferrera, on pastura el bestiar.

Sant Vicenç d’Alins església parroquial de la vila d’Alins conserva de l’època romànica el campanar quadrat del segle XI.

Sant Quirze d’Alins a l’entrada de la vila un petit corriol molt bonic porta a l’ermita situada damunt d’un turó amb una vista magnífica de la vall i del poble d’Alins. L’ermita poc documentada té els seus orígens al voltant del segle XII. La construcció d’una sola nau és senzilla, molt rústica, feta amb pedres de mida gran.

Santa María de la Torre a la sortida d’Alins, a prop de la carretera i al costat de la Noguera de Vallferrera, trobem aquesta petita ermita. Construcció molt senzilla ubicada en un magnífic paratge natural. El seu interior molt sobri té dues finestres que donen llum a la nau única.

La Vall Ferrera és natura, silenci i art, una de les més verges del Pirineu, on es respira pau, soledat i s’escolten els sorolls de la natura. Tots aquests elements adquireixen el seu màxim exponent en el camí que d’Alins va al poble de Tor

Tor

Petit conjunt de cases ubicades en un dels indrets més alts i salvatges del Pirineu a gairebé 1.800 metres d’alçada, fronterer amb Andorra. Tor és avui un poble de llegenda, misteriós, solitari, gairebé aïllat, deshabitat durant l’hivern i que encara no té llum ni aigua corrent. L’accés a Tor des d’Alins es fa per una carretera estreta, sinuosa i d’una gran bellesa natural que segueix el curs del riu la Noguera de Tor i per on pastura lliurement el bestiar. A Tor es respira soledat, silenci i una relació molt estreta amb la muntanya.

Sant Pere de Tor església situada al nord del poble al costat del riu, és una construcció d’aspecte molt envellit d’una sola nau, amb porxo, torre campanar del segle X i  porta d’accés amb arc de mig punt format per dovelles grosses i ben tallades.

Àreu

Àreu el poble més al nord de la vall a 1.220 metres d’alçada, envoltat d’altes muntanyes, el Monteixo. Des d’Àreu surt el camí que puja al refugi i a la Pica d’Estats, la muntanya més alta de Catalunya. El poble d’Àreu es troba repartit en dos nuclis habitats, el situat més amunt anomenat la Força d’Areu, era una antiga vila closa al costat del castell..

Sant Feliu de la Força d’Àreu església romànica mig amagada entre les cases del nucli de dalt.  L’església d’una nau, absis semicircular, campanar d’espadanya i porxada de fusta a l’entrada. A l’interior el paviment de  còdols formen dibuixos geomètrics.

Àreu és el nucli ubicat a la part baixa de la vall on hi trobem estrets i bonics carrers de muntanya i a la plaça sobresurt l’església de Sant Climent, de grans dimensions amb una alta torre campanar.

A la tardor i durant l’hivern apareix sovint la tramuntana a l’Alt Empordà. La tramuntana bufa a batzegades, en ratxes inconstants de gran intensitat, que fan el cel  més net, l’ambient més pur, i el dia més lluminós. La tramuntana xiula pels carrers, i s’escola per les escletxes de portes i finestres.

La Costa Nord de Catalunya

A primers de novembre d’aquest any un dia de forta tramuntana vaig decidir fer aquest reportatge en el tram de costa on el vent bufa amb més intensitat des del cap de Cervera de la Marenda fins al Port de la Selva. El dia era clar, extremadament lluminós, el caminar i desplaçar-se molt feixuc per la força del vent i per fer fotografies les condicions difícils. Però tots aquests condicionants es van veure compensats, amb escreix, pel fet de poder gaudir d’un paisatge salvatge d’extrema bellesa d’un tram del litoral que s’adiu al topònim de Costa Brava.

La tramuntana

La tramuntana, aquest vent del nord, sec, fred, impetuós que bufa a ràfegues amb força inusitada. Un vent que Josep Pla definia quan deia: “recollit a la vora del foc familiar, sentint xiular i bramular aquest vent impressionant que s’anomena la tramuntana”. La tramuntana forma part de la nostra història i també de la llegenda, un vent que impacta damunt les persones i el territori, i que alhora és enyorat i odiat.

Quan s’acosta la tardor i l’hivern apareix sovint la tramuntana a l’Alt Empordà.

La Costa de l’Alt Empordà

El tram de litoral que va des del Parc Natural del Cap de Creus, lloc on moren els Pirineus al mar, fins al límit amb França,  és on la costa és més solitària, inhòspita, rebregada, feréstega, i salvatge. El paisatge mineral de roques de color fosc ennegrit, rovellades i maltractades pel vent i pels temporals a cops d’onades. La tramuntana s’endinsa per la Plana del Rosselló i s’intensifica al coll de Portbou i el cap de Cervera de la Marenda, projectant-se amb gran intensitat damunt la Costa Brava Nord. La tramuntana neteja el cel, purifica l’ambient i plana la mar d’ones grans, fent que el seu color blau intens és vegi pentinat per infinitat d’ones blanques.

Àger situació estratègica, territori de frontera, entorn natural punt de trobada.

Fira artesanal a Àger els mercats i les fires han estat un tret històric essencial de la seva vida econòmica, i comercial. Tradició que des de fa uns anys s’ha recuperat amb la fira artesanal d’Àger té lloc el mes de desembre. La fira s’ha convertit en un gran espai d’exposició dels productes artesanals més típics de la zona del Montsec i entorns, com són les ametlles, la mel, l’oli o la demostració d’antics oficis artesans (terrissaire, cisteller, picapedrer, fuster, ferrador,…). La fira s’acompanya amb activitats lúdiques, espectacles d’animació, i amb jornada de portes obertes per visitar la Col·legiata de Sant Pere.

Antiga Farmàcia Montardit a la plaça major d’Àger, la fira artesanal, permet visitar també una petita joia amagada com és la farmàcia modernista de la família Montardit. Espai molt ben conservat, on es poden veure els pots, ampolles, documents, diplomes, dietaris, receptaris, estris per fer alquímia i medicaments,  tal com estaven el dia que es va tancar l’any 1937. Un bonic record del passat que cal conservar.

Àger situació estratègica, territori de frontera, entorn natural, punt de trobada.

A Àger des de fa uns anys es celebra a la primavera una trobada de cotxes antics on hi participen gran nombre de vehicles, amb presència de models històrics,  autèntiques obres d’art que desperten la curiositat i fan les delícies dels aficionats a l’automobilisme. La trobada s’acompanya de música i animació.

Setmana Santa

Els armats d’Àger és el més destacat i vistós de la Setmana Santa.  D’altres actes importants són el Via Crucis del matí del Divendres, des de l’església fins al cementiri i la processó de la nit pels carrers d’Àger, on hi participa la població.

Excursions per la vall d’Àger, entorns naturals i paisatges privilegiats. Molt a prop, al terme de Corçà hi trobem, un gran embassament.

Pantá de Canelles

El més gran de la conca del Noguera Ribagorçana, entre els municipis d’Os de Balaguer, Tragós de Noguera i Estopinyà. Ubicat en un paratge de gran bellesa natural, frontera de Catalunya amb l’Aragó. El pantà és l’embarcador dels caiacs i barques que visiten el congost de Mont-rebei.

Fira i activitats a Àger, punt estratègic, entorn natural, patrimoni històric.

A Àger els mercats i les fires han estat un tret històric essencial de la seva vida econòmica, i comercial. Tradició que des de fa uns anys s’ha recuperat amb la celebració de la fira artesanal que té lloc els primers dies del mes de desembre. La fira s’ha convertit en un gran espai d’exposició per gaudir dels productes artesanals més típics de la zona del Montsec i entorns, com són les ametlles, la mel, l’oli, els embotits, els formatges o per veure la demostració d’antics oficis artesans (terrissaire, cisteller, picapedrer, fuster, ferrador,…). La fira s’acompanya amb activitats lúdiques, i espectacles d’animació.

Fira i activitats a Àger, punt estratègic, entorn natural, patrimoni històric. El dia de la fira artesanal els visitants poden gaudir d’una jornada de portes obertes per visitar el seu patrimoni històric, la magnífica Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

Antiga Farmàcia Montardit a la plaça major d’Àger, la fira artesanal permet visitar també una petita joia amagada, l’antiga farmàcia modernista de la família Montardit. Espai molt ben conservat, on es poden veure els pots, ampolles, documents, diplomes, dietaris, receptaris, estris per fer alquímia i medicaments, tal com estaven el dia que es va tancar l’any 1937. Un bonic record del passat que cal conservar.

El Congost de Mont-rebei una de les formacions naturals més importants i impactants de Catalunya. La serra del Montsec que tanca longitudinalment la vall d’Àger, es veu travessada pel congost que les aigües de la Noguera Ribagorçana, han anat excavant al llarg dels segles,

El Congost

El congost de Mont-rebei, frontera que divideix Catalunya de l’Aragó, no pot deixar indiferent a ningú. La visió de les altes parets de roca que s’alcen a banda i banda, amb només 20 metres d’amplada a la part més estreta, configuren un escenari corprenedor.

Excursions a peu o navegant

El congost, antic pas natural per comunicar el sud amb el nord, avui es pot fer a peu mitjançant un camí excavat a la roca no fa gaires anys, o bé fer-ho navegant damunt les aigües. El recorregut des d’Àger s’inicia al coll de la Pertusa, amb unes vistes panoràmiques espectaculars del pantà de Canelles quan s’endinsa dins del Congost i finalitza a la cua del mateix amb un bonic bosc de ribera, al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.

Paratge natural

El paisatge del Congost és agrest, salvatge, natural, de gran valor ecològic on hi podem veure que el sobrevolen un gran nombre d’aus.

El Congost de Mont-rebei una de les formacions naturals més importants i impactants de Catalunya. En aquest indret una de les visions més atractives la podem gaudir des de les aigües de la Noguera Ribagorçana.

Pantà de Canelles

Existeixen diverses empreses a Àger que organitzen excursions, en caiac i en barca, al Congost. El recorregut parteix de l’embarcador situat al pantà de Canelles, municipi de Corça (Àger), i mitjançant un recorregut per aigües tranquil·les ens permet endinsar-nos i gaudir pausadament de la bellesa del Congost.

Mont-rebei en caiac

La visió del Congost de Mont-Rebei des de l’aigua, és magnífica, imponent i la millor forma d’apreciar les dimensions reals de l’indret. Damunt del nostres caps s’aixequen centenars de metres les parets de roca que semblen tallades a pic i la gran estretor del pas.

Escalada. Les parets de roca del Congost , perfectament i els cingles de la Serra del Montsec, proporcionen un gran nombre d’atractives vies d’escalada de diferents nivells i dificultats.

El vol lliure a Àger, és una activitat d’aventura que podem practicar en uns entorns naturals i paisatges privilegiats.

La vall amb una tradició de més de 30 anys de pràctica del vol s’ha convertit en un dels punts reconeguts a nivell internacional. La vall d’Àger per la seva orientació, Est-Oest, gran desnivell físic, zona totalment lliure d’obstacles, bona meteorologia i corrents tèrmiques degut a les grans parets de roca de la serra del Montsec, la converteixen en una de les millors zones per enlairar-se i poder agafar grans alçades de vol.

Campionats.  A Àger es pot practicar el vol lliure durant gairebé tot l’any i la vall reconeguda a nivell mundial, celebra diverses proves i campionats d’àmbit nacional i internacional. La serra del Montsec disposa de diverses zones d’enlairament de fàcil accés amb vehicle.

Entorn privilegiat

El vol a Àger, en qualsevol de les modalitats, permet gaudir d’uns paisatges i entorns privilegiats, de la vall, de la Serra del Montsec, dels cims dels Pirineus català i aragonés, del Congost de Mont-Rebei amb l’embassament de Canelles i del pantà de Camarasa.

Activitats d’aventura al cel

A Àger, hi han diverses escoles de vol, amb pilots professionals amb llarga experiència, que ensenyen la tècnica i secrets del vol. Les escoles garanteixen, a qualsevol persona i edat, la possibilitat de gaudir de la sensació de volar i poder fer-ho, amb total comoditat i seguretat.

Parapent, Aeronau ultralleugera, senzilla i flexible, permet practicar un dels vols més lents, suaus, tranquils i espectaculars, que pot experimentar una persona imitant els ocells. El vol biplaça amb la persona asseguda i acompanyada d’un pilot professional permet gaudir del paisatge i de la sensació de volar.

Ala Delta

Aeronau on la vela té forma de delta, requereix més temps de muntatge, major tècnica, agafa més velocitat i el vol es realitza en posició horitzontal.

La comarca de la Noguera, paisatges naturals i congostos. Al final de la Vall d’Àger trobem a la confluència de la Noguera Pallaresa, l’inici de l’embassament de Camarasa.

L’Agulla de l’Abat

El pantà de Camarasa és d’una gran bellesa al tram de l’Estret i el meandre que es troba entre Santa Linya i la carretera del Doll passat el port de la Fontllonga. En aquest punt s’aixeca la cinglera amb les parets de roca de l’anomenada Agulla de l’Abat. La vista més impressionant la trobem a l’altra banda al mirador del Balconet que s’accedeix des del poble de Santa Linya.

Pantà de Camarasa

La presa damunt el riu Noguera Pallaresa, va ser construïda el 1920 per l’empresa Barcelona Traction Light and Power (La Canadenca). L’embassament té 20 quilòmetres de llargada amb altes parets de roca. Després de la presa es produeix l’aiguabarreig de les aigües de la Noguera amb les del riu Segre.

La Comarca de la Noguera, paisatges naturals i congostos. A l’estret format per la cara sud del Montsec i la cara nord de la serra Carbonera el riu Segre travessa el Congost i el Barranc de Mu.

Congost de Mu, paisatge abrupte, impressionant, natural i poc conegut. El punt de partida és pot fer ja sigui des del poble d’Alós de Balaguer o des de la carretera d’Àger a Camarasa a la zona d’esbarjo de la Font de l’Espadella. El recorregut d’uns 4 quilòmetres de llargada d’una gran bellesa natural segueix el curs del riu Segre fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa i la central hidroelèctrica del pantà de Camarasa.

La Comarca de la Noguera, paisatges naturals i congostos. Després del poble de Camarasa és especialment atractiva la ribera del riu Segre.

El pantà de Sant Llorenç, un cop travessat el municipi de Camarasa trobem a molt poca distància cal agafar la carretera que voreja el pantà de Sant Llorenç de Mongai, damunt del riu Segre. El pantà, amagat de la carretera general que porta a Balaguer, és una joia amb un paisatge de muntanya natural, agresta, envoltat de parets rocoses.  La zona catalogada com a  Reserva Natural, amb canyissar, jonqueres, salzes, és un important punt de nidificació d’aus aquàtiques.  

Paret de l’Os, a la carretera trobem el Cilindre o paret de l’Os amb 165 metres d’alçada amb murs verticals, que són una important via d’escalada.

Sant Llorenç de Mongai, petit poble ubicat damunt l’embassament, és un lloc idoni per relaxar-se i gaudir de la natura en un entorn molt tranquil. Un camí a la vora del llac, convida a descansar, passejar i a practicar diverses activitats com el caiac, el piragüisme, o l’escalada.

L’Església

L’església de Sant Pere de Rodes, obra cabdal, única i símbol del romànic català, és l’espai més  impressionant del conjunt. Edifici espectacular, construït entre els segles X i XI, amb planta de creu llatina, tres naus amb cinc trams, és una peça única per la seva antiguitat i originalitat.

Nau central

L’estructura i dimensions de la nau recorden les construccions de l’època romana. La volta de canó impressiona per la seva grandiositat, 16 metres d’alçada, i per la singularitat de la seva arquitectura on destaca el poderós sistema de pilars i columnes dobles que la sostenen, recolzades al terra en un basament de 3 metres d’alçada, La decoració dels capitells és d’estil corinti.

Naus laterals, la funció arquitectònica d’aquestes dues naus és la de fer de contrafort i suport de la nau central. Les naus amb volta de quart de canó, són molt estretes, i desemboquen directament al deambulatori de l’absis principal.

El transsepte, nau única, amb volta de canó, serveix per comunicar els tres absis de l’església, amb el claustre inferior del monestir.

Els Absis

Els tres absis, de l’església, de planta semicircular estan dedicats, el de la nau central a Sant Pere i els laterals als apòstols Pau i Andreu. L’absis central presenta dos deambulatoris superposats, inferior i superior, amb cripta subterrània. L’altar de marbre i les decoracions que hi havien van ser espoliades. Al deambulatori superior es conserven alguns fragments de pintures murals dels segles XI-XIII.

Capella de Sant Miquel

En el creuer esquerra mitjançant una apertura es puja per una escala al deambulatori superior. Aquest espai, reservat als monjos de la comunitat, tenia dues capelles, una ja desapareguda i l’altra dedicada a Sant Miquel.

Les Torres

Sant Pere de Rodes, obra cabdal, única i símbol del romànic català té a la façana principal dues torres de 27 metres d’alçada, construïdes entre els segles X i XIII.

Torre de Defensa

Anomenada torre de l’homenatge, del segle X té poques obertures per la seva funció de defensa, amb espitlleres a la part superior. Els monjos i d’altres refugiats, es podien tancar per defensar-se en cas de saqueig del monestir, alhora que era un punt de guaita de l’entorn.

El Campanar

La Torre-Campanar o de Sant Miquel, construïda el segle XII durant l’ampliació del monestir, té planta quadrada, tres pisos i funcions de campanar. En el tercer pis s’observen una senefa amb dents de serra, finestres geminades, columnes cilindriques i la decoració d’estil llombard.

El front marítim, lloc de natura i esports.

Badalona marinera

La relació històrica de la ciutat amb el mar ha estat, important i canviant, segons les èpoques. Relació mil·lenària que ja apareix a les excavacions de la Bétulo on es van trobar nombrosos hams de coure de pesca. Troballes que fan pensar que a la Badalona Romana la pesca ja era una activitat força important.

La platja dels pescadors

La segona meitat del segle XIX, és el moment culminant quan la pesca a Badalona era activitat molt important i la platja s’omplia de barques de pesca varades a la sorra. I fins i tot la Rambla es cobria de xarxes per a la seva reparació amb les barques ocupant el passeig, com a aixopluc, els dies de forts temporals.

La Rambla

La Rambla creada a finals del s.XIX (1878) i inicis del s.XX, va suposar una de les actuacions urbanístiques més importants de la ciutat. El passeig li va donar personalitat pròpia i es va convertir en el centre d’esbarjo de Badalona.

La platja industrial

La línia del ferrocarril Barcelona-Mataró va provocar la separació física de la platja de la ciutat. El ferrocarril, l’element dinamitzador dels creixements industrial i urbà de Badalona, va suposar la davallada del sector pesquer. El front marítim, proper al ferrocarril, va ser el lloc preferit de les grans indústries que van degradar el litoral.

El front marítim lloc de natura i esports.

La platja del lleure 

A finals del s.XIX, els canvis socials i el descobriment de la talassoteràpia com a tractament recomanable per a la salut, fan que la ciutadania començi a anar a banyar-se a mar, . Badalona descobreix l’ús de la platja, tradicionalment ocupada pels pescadors, com a zona d’esbarjo on gaudir dels banys de mar i de la sorra com a espais on fer salut.

Banys

Al 1880 s’obren “Els baños de pila y olaje” de Francesc Fonollá, coneguts com a Titus, creats inicialment amb unes barraques de fusta desmuntables per a homes i dones, ubicats davant del carrer Prim i on anys després s’obre un petit restaurant.  Al 1989 es van crear els banys o balneari de “la Concha Badalonesa” de Josep Carbonell, a prop de l’estació del tren, que van acollir a molts visitants barcelonins que venien amb el tren.

Entitats esportives

El Club Natació Pop, el primer es va crear l’any 1918 en unes casetes de bany a la platja del pescadors al costat de la platja del pont d’en Botifarreta. Aquesta entitat va instaurar la copa de natació Vicenç Bosch, cedida per l’Anís del Mono, amb competicions de natació a la Festa Major. Entitat avui desapareguda.

Club Natació Badalona, conegut popularment com “el club” creat l’any 1929 en una gran barraca de banys del carrer Eduard Maristany, a l’any 1996 es trasllada a la seu actual. Avui amb 92 anys d’història és la segona entitat més gran de la ciutat i tot un referent esportiu a nivell català i estatal en el món de la vela i de la natació. Actualment es practiquen gran nombre d’activitats com la vela, la natació, el rem, el windsurf. Disposa d’una Escola de Vela amb esplai de mar on es fan cursos adreçats a tothom en diverses modalitats (vela lleugera, caiac, windsuf, paddle surf…).

Badalona cara al mar

El front marítim, pulmó natural de Badalona, lloc per al lleure i per practicar l’esport, agafa embranzida al darrer govern municipal de la dictadura. Els plans de sanejament del litoral, el progressiu tancament de les grans indústries i el projecte del port esportiu n’eren els eixos principals. El front marítim de forma lenta i progressiva inicia la seva recuperació per  convertir-se en la gran zona de lleure i d’esports de Badalona i comencen a apareixen noves entitats esportives a la platja.

A la platja de Badalona quan bufa el vent, la mar s’omple d’embarcacions disposades a practicar els esports de vela.

El patí de vela

Nascut a les platges de Badalona fa gairebé cent anys creat pels germans Lluis i Emili Mongé, socis del Club Natació Badalona, va ser triat i perfeccionat per participar a les regates. Navega sense timó amb la destresa i posició del cos fent servir el peus i mans com a timó.

Campions, El Club Natació Badalona entitat pionera d’aquesta modalitat ha aconseguit des de l’any 1944 vint-i-dos campionats d’Espanya entre els seus socis com: els germans Lluis i Emili Mongé, Hilari López, Joan Vidal, Josep Rovira, Jordi Lamarca, Carles Crespo, Marc Gratacós, Peco Mulet, Albert Batllerià, i Pere Crespo.

Windsurf,

El surf de vela, esport apassionant on prima la velocitat, la tècnica i l’habilitat, per treure el màxim rendiment del vent a la vela. Segons la longitud de la vela i la taula hi han diverses modalitats (eslàlom, freestyle, onades).

Campions, A Badalona hi han corredors que han obtingut diversos títols als campionats de Catalunya i d’Espanya, com Lea Sitjà, Alex Carabí, Ferran Recasens, Toni Pijoán, Kiko Igual, Quim Rodés del Club Natació Badalona i del Club Nàutic Bétulo.

Kitesurfing

El surf d’estel és un esport de risc on la persona damunt la taula es subjecta amb diversos cables a un gran estel que li permet lliscar sobre l’aigua. Modalitat espectacular que permet volar i fer tota mena de piruetes damunt de l’aigua..

Lliga de creuers

Al Port de Badalona, el Club de Vela s’organitzen regates de creuer i travesses en veler