El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, amb sis segles d’antiguitat, testimoni d’esdeveniments històrics, és una joia del gótic català. Fundat l’any 1416 gràcies al mercader Bertran Nicolau i a la llicència atorgada pel Papa Benet XIII que va permetre el trasllat, a aquest monestir, dels monjos de Sant Jeroni de Mont Olivet (Sant Pere de Ribes), que es trobaven en deficients condicions d’habitabilitat per manca d’aigua.

Ubicació

Sant Jeroni es situa a l’indret del Mas de Ça Murtra, en el terme municipal de Badalona, barri del Canyet, a la vall de Betlem dins la Serralada de Marina. El monestir es troba en un indret aïllat, que no es veu fins que hi ets. Sant Jeroni és una mena d’oasi natural a prop de l’atapeïda i sorollosa conurbació metropolitana. Al posar els peus a Sant Jeroni sobta trobar-se aquest recer de pau i silenci envoltat de natura.

Incendi

El monestir de Sant Jeroni va ser desamortitzat l’any 1835 per la llei de Mendizábal, els monjos s’exclaustraren, cremat parcialment i saquejat. Fets que van comportar l’enfonsament de la nau de l’església, la pèrdua de tres capelles, de la biblioteca i d’una part de la galeria de llevant del claustre.

Façana

La façana exterior del monestir sòbria i envellida no deixa entreveure la gran riquesa artística que s’amaga en el seu interior. Travessada la primera porta s’accedeix a una plaça on hi ha el jardí de Sant Francesc, lloc de trobada d’entitats, associacions i col·lectius.

Torre prioral

Construïda a finals del segle XVI com a fortificació per prevenir dels atacs dels turcs i algerins a la costa catalana. La torre de forma quadrada i quatre pisos d’alçada, va ubicar després la cel·la del prior de la comunitat.

Sant Jeroni de la Murtra es va construir gràcies a l’ajut i donacions de la burgesia, la pagesia benestant, la noblesa i els reis de la Corona d’Aragó i els Àustries. Monarques que el varen visitar i sojornar en diverses ocasions, teixint amistat amb els frares. El monestir de Sant Jeroni és un referent històric, espiritual, cultural i artístic de Catalunya i de la ciutat de Badalona.

Cercle humanista

El monestir als s.XV i XVI va ser un important cenacle humanista amb destacades personalitats com: fra Ramón Pané, primer missioner i autor del primer tractat d’etnografia sobre Amèrica, acompanyant a Cristòfol Colom en el seu segon viatge; fra Guillem Fusté, poeta, bibliòfil i monjo erudit del monestir; o les de fra Jaume de Planella autor d’un sonet un dels primers escrits en català.

Visitants il·lustres

Les pedres de Sant Jeroni han rebut la visita de personatges importants de reis com Joan II, Carles de Viana, Ferran i Isabel, Carles I,  Felip II, i l’emperadriu María, així com nobles, intel·lectuals, poetes i artistes. Els pintors catalans Santiago Rusinyol i Eliseu Meifren, enamorats del monestir, el varen visitar i reproduir en algunes de les seves obres.

Porta gòtica i vestíbul

A l’exterior del monestir davant del jardí de Sant Francesc una porta gòtica dona accés a un vestíbul, lloc on els rodamons venien a buscar menjar. Mitjançant una porta el vestíbul dona accés directe al claustre.

El claustre de Sant Jeroni, símbol de la vida monàstica i peça central construït els segles XV i XVI és un llibre en pedra i una joia del gótic català. Del claustre amb tres pisos es conserven tres galeries senceres i una parcial, per l’ensorrament de cinc claus de volta, degut a l’incendi que va patir l’any 1835.

Planta baixa

De la planta baixa del claustre que s’obre al jardí central destaca la seva simbologia única, curiosa i alhora misteriosa de les claus de volta, mènsules i permòdols que expliquen la seva llarga i important història.

Planta pis

Al claustre de la planta pis com a galería de serveis hi havien les cel·les del monjos, amb arcs rebaixats i bigues de fusta. Destaca a una de les cantonades la gàrgola en forma de lleó, atribut de Sant Jeroni.

Silenci

Passejar per les pedres centenàries del claustre que traspuen història en un ambient de pau i silenci trencat només pel so de les campanes del rellotge de la torre, pel cant dels ocells, el nyequejar dels ànecs, o el soroll de l’aigua i del vent, és una experiència corprenedora i recomanable.

A les vint-i-set claus de volta que es conserven a la planta baixa del claustre hi han simbolitzades escenes que dialoguen amb la Bíblia, el debat teològic i la reialesa, amb figures de sants, protectors i escuts, que conserven la policromia original del segle XV. Sobresurt la figura de Sant Jeroni, que dona nom a l’ordre dels jerònims, i els escuts de la Corona d’Aragó i de Castella reproduïts fins a cinc vegades al claustre.

A les arcades dobles del claustre hi han mènsules amb figures esculpides en pedra de papes, reis, bisbes, monjos, ermitans i mercaders, amb restes de la policromia original del segle XV. De les figures destaquen els Reis Catòlics, Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella que varen finançar part del claustre i les de l’almirall Cristòfol Colom rebut pels monarques a Sant Jeroni, l’any 1493, a la tornada del seu primer viatge a les Índies Occidentals.

La finalització dels nervis de les voltes del claustre a la paret es fa amb permòdols, plens de figures d’àngels amb escuts heràldics o senyals, que corresponen als benefactors que van fer aportacions al monestir. Destaquen els símbols de catalanitat de la Corona d’Aragó, ubicats sota les claus de volta amb els escuts dels Reis Catòlics.

Al voltant del claustre es troba un jardí amb diversitat d’arbres on destaca una murtra centenària que dona nom al monestir. La murtra, arbust mediterrani, d’aroma molt intensa, símbol d’amor i bellesa, que l’antiga Grècia va consagrar a Afrodita.

Brollador 

Al mig del jardí del claustre, al costat de la murtra centenària, hi ha el brollador construït l’any 1501 amb pedra de Montjuïc.  La seva forma i les seves mides poc habituals, donen peu a diverses interpretacions, amb dues tasses superiors de forma vuitavada, amb caps de lleó, suportades per tres graons en forma de mitja lluna de mides i formes diferents. A les parets del brollador hi han tres escuts que corresponen al mercader Bertran Nicolau fundador del monestir, i a dos benefactors, les famílies Vinyes i Estela.

Pou

A un costat del jardí hi trobem el pou, d’estructura senzilla, construït l’any 1469.

Font de Sant Miquel

Al costat de l’església hi ha la font de Sant Miquel que porta l’aigua a una gran bassa i al safareig, procedent de l’antiga mina de la Fontsanta. A la bassa hi veiem peixos i els ànecs del monestir que l’aprofiten per remullar-se.

L’església del monestir dels segles XV i XVI, estil gòtic tardà, d’una nau i sis capelles. El greu incendi que va patir l’any 1835 va provocar l’enfonsament del sostre de la nau i la pèrdua de tres de les capelles de la part esquerra, la de Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Crist. Avui es conserva l’absis i les capelles del costat dret.

Capella de Sant Sebastià

Amb motiu de la greu epidèmia que va patir el monestir a finals del s.XV, els monjos van fer construir, una capella dedicada a Sant Sebastià. Estava ubicada en un dels angles del claustre, però arran de l’incendi va ser traslladada a la planta baixa de l’obra nova on avui es troba.

Retaule central de Sant Sebastià

La capella de Sant Sebastià tenia un retaule gòtic fet en el període 1491-1494. L’abandonament del monestir va fer que el retaule desaparegués i es donés per perdut, fins que el març del 2019 va aparèixer la part central del mateix a la Fira d’Art Antic i Modern de Barcelona. Fet que va permetre l’adquisició per part del Museu Municipal de Badalona, recuperant-se una peça de Sant Jeroni de gran valor històric i artístic.

Predel·la del retaule

El retaule de la capella de Sant Sebastià tenia una predel·la amb cinc compartiments, que es va poder recuperar i es conserva al Museu Municipal de Badalona.

Àmbit de repòs Francisca Güell

Abandonat el monestir, des de finals del s.XIX fins a 1936, va ser Colònia d’estiuejants barcelonins i el 1947 adquirit per Francisca Güell, filla d’Eusebi Güell mecenes d’Antoni Gaudí. La senyora Güell tenia un doble objectiu, restaurar-lo i convertir-lo en una hostatgeria. Avui l’àmbit de repós religiós i cultural Francesca Güell permet viure a tothom l’experiència individual de solitud i silenci. Sant Jeroni és també avui la seu de la Fundació Catalunya-Amèrica.

Biblioteca

El monestir tenia una important llibreria monàstica que va resultar afectada per l’incendi. L’any 1991 es va iniciar la seva recuperació que s’ha pogut refer gràcies a diversos llegats. Aportacions, entre moltes d’altres, com les del bisbe Joan Carrera que el 2002 va dipositar a Sant Jeroni, el seu arxiu i biblioteca. I la de Josep Mª Riera, teòleg i primer bibliotecari del monestir. Avui la biblioteca ja té més de vint mil llibres catalogats com a espai de recerca i estudi.

Celler

Al fons del refetó, darrera un arc tancat amb vidre, hi ha el celler del segle XVIII, amb les antigues tines i portadores on es guardava el vi que es produïa de les nombroses vinyes de la vall de Betlem.

Cuina

Al costat del claustre hi ha la cuina del monestir d’aspecte gòtic. De la cuina es conserven elements originals com les piques, una taula de pedra, part de les antigues rajoles i algunes peces de ceràmica.

Refetor

Peça elegant, de tres voltes i d’estil gòtic, va ser el menjador del monjos i construïda gràcies al rei Joan II. De les tres claus de volta de l’any 1480, la del mig és la de Sant Jeroni, la primera i la tercera les dels escuts d’armes de Joan II, totes amb la policromia original del segle XV.

Pintura del refetor 

Al tester del refetor hi han les restes de la pintura mural de 1554-1557, d’aspecte venecià, que commemora la campanya de Carles I en la conquesta de Tunísia. La pintura, té avui un gran interès històric per la data de realització i els personatges que hi apareixen. Aspectes que fan créixer els interrogants sobre quin va ser el lloc on realment va morir el rei Carles I. Segons la versió oficial espanyola donada pel règim franquista l’any 1958, va ser al monestir de Yuste, però segons diversos historiadors va ser a Badalona, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.