El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, sis segles d’antiguitat, testimoni d’esdeveniments històrics, joia del gótic català va ser fundat el 1416 pel mercader Bertran Nicolau. La llicència atorgada pel Papa Benet XIII va permetre el trasllat a la Murtra dels monjos de Mont Olivet (Sant Pere de Ribes), en deficients condicions d’habitabilitat.

Ubicació

Sant Jeroni a l’indret del Mas de Ça Murtra, en el terme municipal de Badalona a la Serralada de Marina, vall de Betlem, barri del Canyet. Lloc aïllat, recer de pau i silenci envoltat de natura, és un oasi a prop de l’atapeïda i sorollosa conurbació

Incendi

El monestir de Sant Jeroni desamortitzat l’any 1835 per la llei de Mendizábal, els monjos s’exclaustraren i va ser cremat parcialment i saquejat. Aquests fets van comportar l’enfonsament de la nau de l’església, la pèrdua de tres capelles, de la biblioteca i d’una part de la galeria de llevant del claustre.

Façana

La façana exterior del monestir sòbria i envellida no deixa entreveure la gran riquesa artística que s’amaga en el seu interior. Travessada la primera porta s’accedeix a una plaça on hi ha el jardí de Sant Francesc, lloc de trobada d’entitats, associacions i col·lectius.

Torre prioral

Construïda a finals del segle XVI com a fortificació per prevenir dels atacs dels turcs i algerins a la costa catalana. La torre de forma quadrada i quatre pisos d’alçada, va ubicar després la cel·la del prior de la comunitat.

Sant Jeroni de la Murtra és un referent històric, espiritual, cultural i artístic de Catalunya i de la ciutat de Badalona. El monestir es va construir gràcies als ajuts i donacions de la burgesia, la pagesia benestant, la noblesa i els reis de la Corona d’Aragó i dels Àustries. Personatges que el varen visitar i sojornar en diverses ocasions, teixint amistat amb els frares.

Cercle humanista

El monestir als s.XV i XVI va ser un important cenacle humanista amb destacades personalitats com: fra Ramón Pané primer missioner i acompanyant de Cristòfol Colom en el seu segon viatge i autor del primer tractat d’etnografia sobre Amèrica; fra Guillem Fusté, poeta, bibliòfil i monjo erudit del monestir; o fra Jaume de Planella autor d’un sonet un dels primers escrits en català.

Visitants il·lustres

Les pedres de Sant Jeroni han rebut la visita de: Reis com Joan II, Carles de Viana, Ferran i Isabel, Carles I,  Felip II; l’emperadriu María; així com nobles, intel·lectuals, poetes i artistes.

Porta gòtica i vestíbul

A l’exterior del monestir, davant del jardí de Sant Francesc, una porta gòtica dona accés a un vestíbul, lloc on els rodamons venien a buscar menjar. Mitjançant una porta el vestíbul dona accés directe al claustre.

El claustre de Sant Jeroni, joia del gótic català, de tres pisos d’alçada, construït els segles XV i XVI és símbol de la vida monàstica i un llibre en pedra. Avui del claustre  es conserven tres galeries senceres i una parcial, degut a l’incendi de l’any 1835.

Planta baixa

La planta baixa del claustre s’obre al jardí central on destaquen les claus de volta, mènsules i permòdols. El claustre té una simbologia única, curiosa i alhora misteriosa, senyals de la seva llarga i important història.

Planta pis

Al claustre de la planta pis, galería de serveis hi havien les cel·les del monjos, amb arcs rebaixats i bigues de fusta. Destaca a una de les cantonades la gàrgola en forma de lleó, atribut de Sant Jeroni.

Silenci

Passejar per les pedres centenàries del claustre envoltades d’un ambient de pau i silenci trencat només pel so de les campanes del rellotge de la torre, pel cant dels ocells, el nyequejar dels ànecs, o el soroll de l’aigua i del vent, és una experiència corprenedora i recomanable.

A les vint-i-set claus de volta que de la planta baixa del claustre hi han simbolitzades escenes que dialoguen amb la Bíblia, el debat teològic i la reialesa. Figures de sants, protectors i escuts, que conserven la policromia original del segle XV. Sobresurt la figura de Sant Jeroni, que dona nom a l’ordre dels jerònims, i els escuts de la Corona d’Aragó i de Castella reproduïts fins a cinc vegades al claustre.

A les arcades dobles del claustre hi han mènsules amb figures esculpides en pedra de papes, reis, bisbes, monjos, ermitans i mercaders, amb restes de la policromia original del segle XV. De les figures destaquen els Reis Catòlics, Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella. Persones que varen finançar part del claustre. I les de l’almirall Cristòfol Colom rebut l’any 1493 pels monarques a Sant Jeroni, a la tornada del seu primer viatge a les Índies Occidentals.

Els nervis de les voltes del claustre finalitzen a la paret amb permòdols. Elements plens de figures d’àngels amb escuts heràldics o senyals, que corresponen als benefactors que van fer aportacions al monestir. Destaquen els símbols de catalanitat de la Corona d’Aragó, ubicats sota les claus de volta amb els escuts dels Reis Catòlics.

Al voltant del claustre es troba un jardí amb diversitat d’arbres on destaca una murtra centenària que dona nom al monestir. La murtra, arbust mediterrani, d’aroma molt intensa, símbol d’amor i bellesa, que l’antiga Grècia va consagrar a Afrodita.

Brollador 

Al mig del jardí del claustre, al costat de la murtra centenària, hi ha el brollador construït l’any 1501 amb pedra de Montjuïc.  De forma vuitavada amb dues tasses superiors, suportades per tres graons en forma de mitja lluna amb caps de lleó, és d’unes mides poc habituals motiu de diverses interpretacions. A les parets del brollador hi han tres escuts que pertanyen al mercader Bertran Nicolau fundador del monestir, i a dos benefactors, les famílies Vinyes i Estela.

Pou

A un costat del jardí hi trobem el pou, d’estructura senzilla, construït l’any 1469.

Font de Sant Miquel

Al costat de l’església hi ha la font de Sant Miquel on l’aigua procedent de l’antiga mina de la Fontsanta, es vessa a una gran bassa i al safareig, . A la bassa amb peixos els ànecs del monestir l’aprofiten per remullar-se.

L’església del monestir d’estil gòtic tardà (s. XV i XVI) és d’una nau i sis capelles. Avui la nau no té sostre degut al greu incendi de l’any 1835 on també es van perdre tres capelles (Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Crist). Avui només es conserven l’absis i les capelles del costat dret.

Capella de Sant Sebastià

Creada pels monjos amb motiu de la greu epidèmia que va patir el monestir a finals del s.XV, i dedicada a Sant Sebastià. La capella aleshores ubicada en un dels angles del claustre, va ser traslladada, arran de l’incendi, a la planta baixa de l’obra nova.

Retaule central de Sant Sebastià

El retaule gòtic (1491-1494) de la  capella de Sant Sebastià va desaparèixer amb l’abandonament del monestir. Però el març del 2019 va reaparèixer a la Fira d’Art Antic i Modern de Barcelona i el Museu Municipal de Badalona el va adquirir recuperant-se una peça de gran valor històric i artístic.

Predel·la del retaule

El retaule de la capella de Sant Sebastià tenia una predel·la, amb cinc compartiments, que es conserva al Museu Municipal de Badalona.

Àmbit de repòs Francisca Güell

El monestir durant l’abandonament des de finals del s.XIX fins a 1936, va ser una Colònia d’estiuejants barcelonins. El 1947 va ser adquirit per Francisca Güell, filla d’Eusebi Güell mecenes d’Antoni Gaudí.  que el va restaurar i convertir en una hostatgeria. L’àmbit de repós, religiós i cultural Francesca Güell, permet a tothom viure l’experiència individual de solitud i silenci. Sant Jeroni és també avui seu de la Fundació Catalunya-Amèrica.

Biblioteca

L’important llibreria monàstica afectada per l’incendi es va recuperar l’any 1991. La biblioteca ha rebut llegats i aportacions del bisbe Joan Carrera i de Josep Mª Riera, teòleg i primer bibliotecari del monestir. La biblioteca avui amb més de vint mil llibres catalogats és un espai de recerca i estudi.

Celler

Al fons del refetó, darrera un arc tancat amb vidre, hi ha el celler del segle XVIII, amb les antigues tines i portadores on es guardava el vi que es produïa de les nombroses vinyes de la vall de Betlem.

Cuina

Al costat del claustre hi ha la cuina gòtica del monestir de la qual es conserven elements originals com les piques, una taula de pedra, part de les antigues rajoles i algunes peces de ceràmica.

Refetor

Peça elegant construïda gràcies al Rei Joan II, d’estil gòtic, amb tres voltes, va ser el menjador del monjos. Les tres claus de volta (1480), conserven la policromia original del segle XV. La del mig dedicada a Sant Jeroni, i a la primera i tercera, es veuen els escuts d’armes de Joan II.

Pintura del refetor 

Al tester del refetor hi han les restes de la pintura mural (1554-155) d’aspecte venecià, que commemora la campanya de Carles I en la conquesta de Tunísia. La pintura té gran interès històric per l’antiguitat i els personatges que hi apareixen. Aspectes que fan créixer els interrogants sobre el lloc on realment va morir el rei Carles I. La versió oficial espanyola de l’any 1958, diu que va ser al monestir de Yuste, però segons diversos historiadors diuen que va ser a Badalona, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.