El Cap de Creus
Natura i art on els Pirineus s’amaguen dins del mar en un dels millors entorns naturals de Catalunya. Paisatge brau, aspre, sovint desfermat, despietat, on les roques s’han convertit en art pel treball de les forces de la natura, amb els forts vents, les onades, la pluja i la salabror marina. Ambient feréstec, amb a penes vegetació, avui protegit com a Parc Natural.
Grandiositat
El Cap de Creus sorprèn per la seva immensitat, fent palesa la petitesa humana davant la força de la natura. Josep Pla deia de les roques de la Costa Brava: “Quantes formes no han burinat el vent i la pluja en el curs de milers d’anys en els penya-segats de la nostra costa”
Natura
La soledat, el silenci de l’indret només trencat per la remor de les ones impactant damunt de les roques, el soroll del vent quan bufa la tramuntana i els crits de les aus marines, són moments únics que desperten els nostres sentits.
Veure sortir el sol
El Cap de Creus, és un marc natural incomparable i molt recomanable per veure sortir el sol. Durant quatre mesos de l’any, d’abril a agost, és on apareix el primer raig de sol d’Espanya. Val la pena llevar-se ben d’hora per arribar al far del Cap de Creus abans del trenc d’alba i veure com s’aixeca el dia, surtint el sol damunt del mar. És un moment màgic.
Aplec del sol ixent
Al far del cap de Creus els empordanesos el dia d’any nou celebren l’aplec del sol ixent, forma peculiar de veure sortir el sol per donar la benvinguda a l’any que comença. I ho fan amb un aplec de sardanes on no pot faltar la xocolatada, per recuperar forces i minvar el fred a vega des intens de l’hivern.
Escenari de pel·lícula
La natura i l’art del Cap de Creus van fer que fós l’escenari triat l’any 1971 per rodar la pel·lícula “la llum de la fí del món” on hi participaven els millors actors de l’època, basada en la novel·la de Jules Verne. Els penya-segats simulaven el mític “Cabo de Hornos” on uns pirates, l’any 1865 assalten el far, per apagar la seva llum a l’espera que algun vaixell s’estavellés contra les roques per poder agafar el seu botí.
El “Far vell”
La pel·lícula va requerir la construcció d’un nou far amb la seva casa, elements que s’havien d’enderrocar acabat el rodatge, compromís que no es va complir. El far va restar d’empeus 27 anys suportant les tramuntanades que l’anaven degradant. Fet que va confondre a molts visitants que hi veien i l’anomenaven com l’autèntic “Far vell”.
Enderrocament
L’any 1998 el far i el petit edifici van ser enderrocats i avui una placa recorda l’indret privilegiat damunt el penya-segats on estava ubicat.
La punta del Cap
Quan s’arriba en cotxe al far del Cap de Creus, molta gent es limita a veure l’esplèndid mirador, però val la pena caminar, amb bon calçat, damunt les esmolades roques de pissarra, per arribar fins a la punta del Cap. Travessa curta, fàcil en un paratge salvatge incomparable amb un punt de vista espectacular.
les illes
Des de la punta veiem tancant l’espai l’illa de S’Encalladora, la més llarga de Catalunya, on segons sembla, els pirates amagaven els seus botins, avui convertida en paradís autèntic de les aus marines.
Més allunyada, mar endins, veiem la petita illa, Massa d’Oros, popularment coneguda com Sa Rata, perquè la silueta recorda la d’un rosegador i és el punt més oriental de Catalunya.
Cala Fredosa
Als peus del far de Cap de Creus i des del mirador, veiem la petita i coqueta Cala Fredosa, d’aigües transparents, poca fondària que conviden a cabussar-se.
Paratge de Tudela
La natura i l’art són visibles a la plana de Tudela ubicada al nord del Cap de Creus, paisatge colpidor que val la pena visitar.
El Club Med
Per al règim franquista, el medi ambient no importava gens i Tudela va ser privatitzada per fer una Ciutat de Vacances, propietat de la multinacional Club Mediterranée. Projecte que es va encarregar a l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez.
Intervenció de Dalí
Salvador Dalí, enamorat d’aquests entorns, tant bon punt conèixer el projecte va intervenir per mirar de minimitzar l’impacte ambiental. I va lliurar a l’arquitecte un croquis, fet en una aquarel·la, acompanyat d’una tarja on li deia que mirés de: “No destruir el tall d’Atlàntida geològica sublim que és la plana de Tudela” i li afegia “.Aquesta part compresa entre el camell i l’àguila és i ha de continuar per sempre essent geologia pura, sense res que pugui mixtificar-ho; en faig qüestió de principi”.
L’Urbanització
La Ciutat de Vacances es va fer amb 443 edificacions (bungalows) que van ocupar bona part del Pla de Tudela, generant un fort impacte ambiental i la seva privatització impedia l’accés.
Protecció de l’espai
L’any 1992 la Generalitat va declarar la zona com a espai d’interès natural protegit i la situació va començar a canviar. La protecció, la precarietat i el poc confort dels habitatges, d’una habitació amb bany compartit, van fer davallar el turisme. El Club Med va iniciar les pèrdues econòmiques fins que el 2004 tanca definitivament l’urbanització.
Restauració
A partir del 2007, s’enderroquen les edificacions i s’inicia la restauració per retornar La Plana de Tudela al seu estat natural que mai havia d’haver perdut. Restauració que ens permet gaudir d’un magnífic entorn en fase de regeneració ambiental.
Tudela i Salvador Dalí
La natura i l’art de la seva geologia van fer que el pintor Salvador Dalíl definís Tudela com “Un paratge mitològic que és fet per a déus més que per a homes” i parlava de “les roques proteiques i fantàstiques del Cap de Creus” dient “En este lugar privilegiado, casi se tocan la realidad y la dimensión sublime”.
Font d’inspiració
Aquest paratge oníric, que trepitjava sovint des la seva residència de Portlligat, li van servir com a font d’inspiració d’alguns dels seus quadres. La Roca Cavallera li van inspirar les pintures del “Gran Masturbador”,i “la Persistència de la Memòria”. I el conjunt del Cap de Creus “El Espectro del Sex-appeal”.
Imaginació
La plana de Tudela requereix ser visitada amb deteniment i anar amb els ulls ben oberts, per descobrir i imaginar les formes de les roques que insinuen figures d’animals, o d’allò que la imaginació de cadascú sigui capaç de veure.
Roques mítiques
De la Plana de Tudela, en va parlar també Josep Pla referint-se a les dues roques emblemàtiques, el Camell i l’Àguila dient: “Dues formes enormes, d’una força i una semblança sorprenents, admirablement col·locades, fins al punt que es pot afirmar que mai una escultura d’aquest tipus no ha tingut un emplaçament millor, més fascinador, i més salvatge”.
Senyalització
Les formes peculiars de les roques poden passar desapercebudes degut a la grandiositat, bellesa i gran nombre d’elements del paratge. Per ajudar als visitants, s’han col·locat al camí uns petits senyals de ferro amb la silueta, com a representació imaginària de les figures.
Fer volar l’imaginació
En el reportatge fotogràfic a més de reproduir algunes de les senyals indicades, he volgut afegit moltes d’altres, des de la meva modesta visió personal, desitjant que al veure-les us serveixi per fer volar l’imaginació.