Les fredorades de l’hivern amb gèlides temperatures converteixen aquest indret en un espectacle natural de bellesa incomparable. A l’Estret de Collegats format pel riu la Noguera Pallaresa, pas infranquejable fins al segle XVII de les altes parets de roca destaca la cascada d’aigua que amb el gel és espectacular. De les roques calcàries pengen caramells, cortines gelades i veritables escultures amb formes, que quan les contemples, deixen volar l’imaginació.  El gel de l’Argenteria a l’hivern es converteix en autèntic art creat per la natura que he volgut reflectir en aquest reportatge fotogràfic

L’Argenteria, natura, gel i art. L’indret ha estat al llarg dels temps motiu de tota mena de llegendes i font d’inspiració d’arquitectes, poetes i escriptors. Quan arribes a l’indret, sovint ombrívol i fred, la seva contemplació no pot deixar-te indiferent. La llegenda diu que l’arquitecte Antoni Gaudí, que tenia la natura com a font d’inspiració artística, va quedar encisat per la bellesa del lloc i va servir-li com a font d’inspiració per realitzar la Pedrera o la façana del naixement de la Sagrada Família.

Davant l’Argenteria una escultura recorda l’inspiració dels poetes reproduint un vers del cant IV de Canigó de Jacint Verdaguer, en la visita que va fer al Congost el 28 de juliol de 1883, on diu: “De cim en cim va de Rubió a Pentina, i, sota Bresca, en Collegats, li ensenya la rica Argenteria que en la penya parà algun geni amb enciseres mans”.